La caracterització dels hidrogels de fibroïna de seda inclou principalment l'anàlisi estructural, les propietats mecàniques i el comportament de degradació.
Anàlisi estructural: s'utilitzen l'espectroscòpia infraroja de transformada de Fourier (FTIR) i la difracció de raigs X (XRD) per determinar l'estructura secundària de la fibroïna de seda. Després de la gelificació, apareix un pic d'absorció diferent a la regió de l'amida I (1600–1700 cm⁻¹) de l'espectre FTIR, que indica un augment del contingut del full. En el patró XRD, emergeix un pic característic prop de 20,5 graus, corresponent a l'estructura cristal·lina de la fulla.
Propietats mecàniques: el mòdul d'emmagatzematge (G') i el mòdul de pèrdua (G'') dels hidrogels es mesuren mitjançant proves reològiques o una màquina de prova universal. Els hidrogels de fibroïna de seda d'alta concentració solen presentar un mòdul elàstic més elevat, cosa que els fa adequats per a bastides d'enginyeria de teixits que requereixen capacitat de càrrega.
Propietats de degradació: els hidrogels de fibroïna de seda pateixen una degradació enzimàtica en presència de proteases (com la Proteasa XIV), amb la taxa de degradació correlacionada amb el contingut de la làmina d'hidrogel i la densitat de reticulació. Els experiments de degradació in vitro solen incloure incubar l'hidrogel en solució salina tamponada amb fosfat (PBS) complementada amb proteasa a 37 graus, amb mostres periòdiques per mesurar els canvis en la massa residual o el pes molecular.

